BON DIA, UNA RESIDÈNCIA PER A GENT GRAN ES POT CONSIDERAR EQUIPAMENT SOCIOCULTURAL JA QUE PRESENTA CONNEXIONS PER DIVERSOS MOTIUS: COM A SERVEI RESIDENCIAL ASSISTENCIAL PER A PERSONES GRANS EN SUBSTITUCIÓ DE LLAR O ATENCIÓ DEPENDÈNCIA / COM A DINAMITZACIÓ SOCIOCULTURAL, TERÀPIA OCUPACIONAL I MANTENIMENT COGNITIU SOCIAL / COM A EQUIPAMENT SOCIOCULTURAL PERÒ QUE A MÉS INCLOU ENTORN DE CONVIVÈNCIA I CURA CONTINUADA ?
contestada
27/d’oct./2026
Bon dia,
Pel que fa al requisit de solvència tècnica relatiu a la redacció d'un projecte d'obra nova o gran rehabilitació d'un equipament sociocultural públic o privat, cal assenyalar que una residència per a persones grans no equival necessàriament a un equipament sociocultural en sentit estricte, atès que la seva funció principal és assistencial i residencial.
Tanmateix, es tracta d'un equipament de caràcter complex que pot integrar espais destinats a activitats de relació, convivència, participació, dinamització social o cultural. De fet, moltes residències incorporen una dimensió social i comunitària rellevant, amb espais i programes orientats a fomentar la participació, l'envelliment actiu i el desenvolupament d'activitats culturals i de convivència.
Per aquest motiu, la consideració d'una residència com a experiència vàlida als efectes del compliment del requisit de solvència no pot derivar automàticament de la naturalesa global de l'edifici, sinó que requereix una anàlisi específica del projecte executat. En particular, caldrà acreditar que el projecte incloïa espais d'ús sociocultural o d'usos equivalents funcionalment assimilables als exigits pel plec.
En conseqüència, una experiència relativa a una residència només podria ser admesa si s'acredita suficientment que els espais destinats a aquests usos socioculturals o assimilables tenen una entitat pròpia i rellevant dins del projecte (amb dimensió pròpia, transcendint amb dimensió signifcativa i pròpia) i que compleixen els requisits mínims de superfície construïda i pressupost d'execució material establerts al plec. En aquest sentit, no resultaria suficient acreditar únicament la superfície o el pressupost global de la residència, sinó que caldria justificar que els espais o àmbits funcionals que es pretenen assimilar a un equipament sociocultural assoleixen, per si mateixos o dins del conjunt de l'actuació degudament delimitada, la dimensió i entitat exigides.
En cas contrari, la mera condició de residència o equipament assistencial no permetria considerar acreditat el requisit de solvència. Aquesta possible assimilació haurà de valorar-se de manera individualitzada i restrictiva, atenent les característiques concretes del projecte aportat i el pes efectiu dels usos socioculturals dins del conjunt de l'actuació.